que'ns estavam molt tranquils
fumant y prenent la fresca
a la Redacció reunits,
garlant y passant el rato
del modo més divertit.
En Lleixiu es passejava
d'un cap al altre de pis
tirant cálculs pel pervindre
perquè es enamoradís
y fa una pila de días
se li hà ficat al magí
la mania de casarse...
¡Ay Senyor! pobre Lleixiu.
En Virolet descansava;
havia volgut llegir
un poema den Marquina,
y li havia produit
els ensopidors efectes
del narcótich més actiu.
En Cornet s'entretenia
ja feya rato, llegint
La Esquella de la Torratxa
Aquet xicot es aixis,
No pot veure una desgracia
que no's quedi embadalit.
Jo en el sofá em cargolava,
perque en els ratos que tinch...
podém dirne de vagancia,
em dedico desde antich
al conreu d'un mal de ventre
que m'acaba d'aborrir.
En Llaverias parlava
de música ab en Xim-xim,
i en Flavius,que es tot un mano,
es ventava molt tranquil,
mentres en Borrás y en Costa
perdían el temps llegint
Aixis anavan las cosas
quan allí a dos quarts de sis,
¡pam, pam! trucan a la porta,
surt a obrî un tal Agustí,
que es una especie d'atleta
que a la Redacció tením
d'un día de compromís,
y als pochs moments ens fa entrega
d'un sobre bastant petit:
El prímer que va agafarlo
va se'l nostre amich Xim-xim,
pro no més va fer que véurel
Y va caure defallit
als brassos den Llaverías,
que no feu mes que llegir
el sellò que duya el sobre
Y caigué també ferit,
fent un espatech terrible,
perque es un xicot fornit
que desde'ls peus a la clepsa
te l'alsada d'un ters pis.
Ja comensava a inquietarme
aquèt paper maleit
y desesperat l'agafo,
el llegim tots dos al hora,
ens contemplém enternits
y cayém de carpó a terra.
En Flavius esporuguit
devant d'aquell estropici,
y contémplant el neguit
den Cornet y tots els altres,
emocionat ens va dir:
-Minyons, no sigueu tanocas;
aquet sello que he llegit
comprench que no us fassi gracia
perque tampoch me'n fà a mi.
Pro heu de tenir valor civich
y encara que el sello diu
Ministerio de Marina,
no us haveu de posa aixis
fins a conéixer l'assumpto
que está tancat aqui dins.
Vosaltres després del susto
no sabríau de llegir;
ab aixó pareu orellas
y veyám si tots sortím
dels dubtes que'ns mortifican,
tal volta sense motiu.
En efecte, estripa'l sobre
y sens posa riu que riu,
allargantnos un impreso
que apareïxia subscrit
per trenta o quaranta Sánchez,
Fernández, Núnez, Ruiz
y pel duch de Beber-agua,
de "Rifa Naval". De prompte
lo primer que'ns va acudir
es que feyan una rifa
d'aquets barcos tan bonichs: .
el "Marqués de la Ensiamada",
el "Pelayo" el "Catlos V",
es dir de tota l'esquadra
de presuntos submarins
que no's mou que no s'espatlli,
y que sería precís
un mar d'aigua destilada
per ferla, navegà un xich.
Creguts, donchs, de que's tractava
de lo que acabo de dir,
y alimentant la esperansa
de veurens afavorits,
si la sort ens protegíá,
ab un premi dels petits,
ab un gussi, un salva-vidas...
o un flotador per l'istil,
várem agafar la llista
y vam quedà estemordits:
¡Caballers, quina rifada!
Lo que havíam presumit
Que sería un benefici,
que'ns portaría en camí
de poguer regenerarnos,
resulta del tot distint.
Imagíninse que's tracta
de que un grapat de tranquils
s'han proposat fe una rifa
de trónch ab la de Madrit,
y ens envían el prospecte
-¿Qué s'han pensat aquets manos?
¿Que s'han cregut que dormím?
Si no'n volém més de barcos.
Si de tots els que tením,
sols en treyém perjudicis
Y sols ens portan bullits.
¡El foment de la marina!
Vaja, tórninsen al llit.
Be prou que's veu que aquets tipos
de Sánchez, López y Ruiz,
prenent peu de la marina
fan un negoci bonich
que reditúa el quaranta,
que es un rédit excessiu,
Nosaltres ab semblants cosas
no hi havém de contribuir,
qui vulgui barcos que'n compri;
o que viatgi en carril,
que aquí per regenerarnos
y logra'l be del País,
ens convindria despendrens
dels pochs que encara tenim
destinant el seu producte
en convertî en regadius,
las terras que sols produéíxen
López, Sánchez y Ruiz,
sangonera del País,
plànter de ximples ineptes
y lladres, que es lo més trist.
K.O.K.
