Lo
del moro està que bufa. Aquesta és la conclusió que's desprèn de la lectura dels
periòdichs que díes hà venen dedicant gairebé tot l'espay a la ressenya dels
aconteixements del Marroch.
Jo,
per no ser menos, també he decidit ficarhí cullerada y un cop ben posseit de tan
complicada qüestió, analisades les causes originaries del conf1icte y'l tirat
que prenen els aconteixements, he arribat a conseguir la convicció de que
l'estudi del assumpto, més que baix el domini de la ciencia política, cau sota
la jurisdicció de la moral social.
Els
que tracten de justificar la intervenció europea a l'Africa en els acorts de la
Conferencia de Algecires, en els actes de violencia dels mogrebins contra'ls
europeus, en la necessitat de posar ordre a n'aquell país en guerra civil
seguida, ahont cada súbdit se creu ab drets més o menos torts al soli imperial,
alegant pel cap baix ser descendent de la dida seca del Profeta, segurament que
may s'han fet aquesta pregunta previa: ¿Té dret o no un poble, la independencia
del qual han reconegut les potencies, a regirse de la manera que li vingui de
gust, per íncivil que sigui?
Arrostrant
impàvidament l'escàndol que la meva declaració pugui ocasionar als partidaris
del civilisme, jo no'm puch estar de declarar que qualsevol país de la esfera té
llibertat perfectament indiscutible, alienable y incontrastable a ser
incivilisat.
Si
en plè sigle XX els moros encara porten turbant, crech que no hi hà dret a
ferlos posar barret hongo, ja que per altra part està per demostrar quina mena
de capell es més estètich; si la llur lley els consent tenir més d'una dona, es
el meu parer de que ja queden prou castigats havent de carregar ab més duna
sogra; si se'ls lleva l'escrúpol a menjar porch, cal considerar que nosaltres
tampoch ne mengem perque a les botifarres y salsitges dels nostres cansaladers
de tot hi hà menys carn de tan substanciosa bestiola; si se'ls retreu que no
volen carrils, considerem que més val anar a peu que ab el material inmóvil de
la Companyía del Nort y si se'ls critica que invoquin a Alà, trobem que no es
major cosa pera'ls que tantes vegades hem de tolerar que'ns engeguin a la...
porra.
En
resum, que si'ls moros son africans no veig quin dret hi pugui haver
d'europeisarlos y de reduir la seva mitja lluna al us exclusiu de trinxarhi
carn
per
la pilota...
Per
altra banda ¿què li va o què li ve a Europa que l'Abd-el-Aziz o en Muley-Hafid,
o en Mahomet-Ali-Oli, se disputin l'imperi a la morra o a pinya seca? Y ¿què té
d'estrany que'ls marroquins s'oposin a que se'ls envii policía espanyola si allà
tampoch s'hi críen melons pera mantenirla?
Se'ns
dirà: oh, es que convé desvesarlos d'aquesta afició a seccionar caps batejats.
Ja es una rahó si no'n sigués una altra lo discutible del dret dels europeus
d'anar a posar pis allà ahont no tenen simpatíes. Lo que es de mi haig de
dirlos que si al fer una visita al vehí del costat ne rebo una incorrecció
molt més lleu que la que representa la supresió del tupí, jo'm guardaré com
Però
la diplomacia europea no ho entén aixís y pel sol motiu de que'ls moros no
vesteixen, ni mengen, ni's diverteixen a gust seu, han entès que s'imposava una
penetració pacífica... a canonades, ab la consegüent ensorrada de casals,
fusellaments y trinxamenta musulmana, procediments civilisadors excessivament
expeditius, pera que puguin ser lo degudament compresos y agraits pels que n'han
de beneficiar.
Siguem,
al menys, conseqüents d'una vegada; si es lícit a les colectivitats socials més
poderoses fer la lley a les més febles, establim d'una vegada l'us d'igual
procediment en la regulació de la vida de les families y dels
individus.
Aixís
quan ens trobéssim ab el vehí del pis de sota que té afició a coleccionar cromos
de capsa de mistus y a nosaltres no'ns acomodés, si'ns sentíssim ab més testos
que ell, bon punt s'aboqués a balcó comensaríem a tirarli entre cap y cóll
pensamenteres, geranis, malves d'olor, etc, ab la peanya corresponent, fins que
dongués paraula de renunciar a semblant manía.
Que'ns
consta que la familia Lloriguera té un mal viure a casa per disputarse la
exclussiva dels pantalons el marit, la muller, la sogra, y una criada que'ls ha
vist néixer a tots; donchs encara que no ens hi demanin , anirem a arreglarlos
la casa y patacada va, patacada ve, els pantalons ens els posarem
nosaltres.
El
millor día'ns trobarem pel carrer a qualsevol ciutadà ab la americana passada de
moda y ab sabates punxagudes. Sense més preàmbul y en nom de la civilisació,
l'empendrem en aquesta forma:
-Ep,
mestre, ja estèu anant a casa vostra a despullarvos,
-¿Y
per què?
-Perque
portèu una indumentaria ab deu any de retràs.
-¿Y
què us hi va a vos?
-Res,
però aixís ho vam resoldre en una reunió que vàrem tenir els de la escala de
casa.
Y
si'l ciutadà retrogrado no s'avé a
civilisarse se li penetren, pacíficament, això si, mitja dotzena de clatellades
pera donarli entenent que ab el seu vestit arcaich no té dret a molestar la
vista dels que vesteixen segons els darrers figurins anglesos, encara que deguin
la roba.
Baix
el propi criteri qualsevol comissió de vehins que liquidessin ab superabit
podría fer comptes a les families del barri que no se sapiguessin
entendre:
-¿El
senyor Rossegons?
-Servidor
-Hem
sapigut que vostès treuen al sol més de lo que tenen a
l'ombra.
-Vostè
dirà.
-Anem
a veure què es això? ¿Un lloro? Desde avuy queda suprimit el
xacolata.
-Veyam,
senyora permètim que li acosti'l nas a la cara... Aquets polvos són d'arròs.
-No
senyor. No; me costen a tres pessetes la capsa.
-¡Això
es un escandol En lo successiu s'haurà de concretar a la farina de
patata.
-¡Ola,
ola! Veig que'l noy fuma de quaranta cinch.
-Si
senyor, però cambio el paper.
-¡Quina
dilapidació! Desde demà fumarà ab pipa.
-No'm
prova.
-Parlem
en sentit figurat, això vol dir que s'abstindrà d'aquet
luxo.
-En
quant a la senyoreta, ho sentim molt, però haurà de suprimir el professor de
piano.
-Però,
si me l'ensenya el meu promès.
-Suprimeixi
el promès. ¡Tantes noyes hi ha que's passen sense!
Vostès
me diràn que a semblants extrems no es possible que hi arribem may, però jo ab
franquesa haig de manifestarlos que no soch tan optimista.
Aixís
com el sigle XVIII va ser el dels drets del home y'l XIX el de les llums,
l'actual no finirà sense merèixer l'anomenada de sigle de les penetracions
pacífiques.
Per
de prompte jo ja estich penetrat...d'aquesta convicció.